Amics i amigues. Bon dia.
Estem avançant en l’explicació dels manaments. Hem
arribat al cinquè. El cinquè manament diu “No mataràs”. Potser pensarem que, en aquest manament, no hi tenim cap problema.
Ni ho hem fet, ni ho pensem fer mai, això de matar. Donem-ne gràcies a Déu.
Perquè no tothom ho pot dir.
Però, quan Jesús parlava d’aquest manament, filava més
fi. No es tracta només de no matar; es tracta de no fer cap mal a ningú.
I fem mal quan insultem.
Pensem-hi. Quan ens barallem. Fem
mal quan parlem malament d’altres
persones; potser inconscientment, però els fem mal. Quan critiquem.
Fem mal, quan ens
riem dels seus defectes, o els escampem. Quan, dintre nostre, alimentem odi, rancor a algú, pel que
ens ha fet o deixat de fer.
De tot això que diem, no hi ha res en la nostra vida?
Diguem-ho d’una altra manera:
Fem
mal… quan no fem el bé. Perquè fer el bé és un deure sagrat.
En començar, hem dit, lògicament que no es tracta només de no matar. Però també. Perquè avui es mata
molt, de moltes maneres, no totes conegudes. Però qui promou la guerra, mata.
Qui posa el seu enginy en fabricar armes per a la guerra, està promovent la guerra.
Qui governa per enriquir-se, causa la mort de molts conciutadans.
I, ja més al nostre entorn, ¿no mata qui promou un avortament,
o l’accepta?
Per acabar, diguem que
aquest manament de no matar té una cara positiva: fer sempre bé, a tothom,
sigui qui sigui, conegut o no, familiar o no (tots som família), blanc o negre,
del nostre poble o del poble veí, del país o estranger, petit o gran
Mirem l’exemple de Jesús: feia bé a tothom: jueus i
estrangers, pobres i rics, als que l’estimaven i als qui l’havien matat. Diu
sant Pere que Jesús va passar pel món fent el bé.
No us agradaria que, a la nostra tomba, es pogués
escriure aquest epitafi: “Va passar pel món fent el bé.
Fer com Jesús, estimar com Jesús. És un do de Déu que
l’hem de demanar.
Recordem, doncs: NO MATARÀS. Però també: FES EL BÉ A
TOTHOM.
Amics i amigues. BON DIA
