Marcel·lí va
néixer el 20 de maig del 1789 a Rosey, un petit poble de les muntanyes del Loira, a prop de Lió. És el novè i penúltim fill d’una família profundament cristiana. El seu pare, Joan Baptista, i la seva mare, Maria, eren persones entregades a les seves feines i a la seva família. De fet, a Marcel·lí l’eduquen a casa entre la seva mare i la seva tia religiosa. El primer contacte amb l’escola és negatiu per a Marcel·lí. El mestre li pega i pren la decisió de no tornar-hi més. La seva experiència a catequesi no és gaire millor.
L’octubre de 1805 ingressa al seminari menor de Verrières. I al 1813, amb 24 anys, després d’acabar els estudis, ingressa al seminari major de Lió. Poc després, ell i altres seminaristes projecten fundar una societat dedicada a les missions i a l’educació dels infants sota la protecció de Maria. Marcel·lí Champagnat és ordenat prevere el 22 de juliol de 1816. L’endemà, amb un grup de companys puja al santuari de la Mare de Déu de Fourvière per consagrar-se a Maria. És l’origen de la Societat de Maria. I és destinat a la petita parròquia de La Valla.
Aquí comença la seva activitat pastoral, en una comunitat pobra de muntanya, on queda impressionat per la desconeixença dels fidels en matèria de religió i en educació elemental. Allà un fet trasbalsa la vida de Marcel·lí. Li va tocar atendre un jove moribund, Joan Baptista Montagne, analfabet i sense cap formació religiosa. Marcel·lí li explicà la vida de Jesús i l'ensenya a pregar.
Després d'aquest episodi va decidir fundar, el 2 de gener de 1817, una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. Naixia l'Institut dels Germanets de Maria. Era el 2 de gener de 1817. Aquesta primera comunitat repartia el temps entre la pregària, el treball i l’estudi. El desig de Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva futura missió: educar nens i joves i anunciar-los l’evangeli.
Al cap de poc temps, la caseta de La Valla queda petita i Marcel·lí i els germans decideixen construir amb les seves pròpies mans una casa més gran, dins del terme de Saint Chamond. La van anomenar Nostra Senyora de L’Hermitage, dedicada a Maria, i es converteix, així, en el noviciat que formarà els joves que volien ser germans. Pas a pas, els germans es van anar guanyant l’estima i la confiança de la gent.
Marcel·lí Champagnat mor el dissabte 6 de juny de 1840. El fundador dels Maristes va ser beatificat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1955 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 18 d’abril de 1999. La seva festa se
celebra el 6 de juny.
