No cal recordar que el 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, Patró de Catalunya. Qui no ho sap?. Però potser són molts el que no saben que aquest jove soldat anomenat Jordi va néixer -segons arrelada tradició- a Mitilene, regió de la Capadòcia (actual Turquia); que va ser martiritzat probablement a Lydda o Lod, prop de Tel Aviv a Israel, un 23 d’abril de l’any 303, a causa de la persecució dels cristians decretada per Dioclecià.
Un Sant considerat dels més llegendaris i alhora més populars del nostre santoral, reconegut per haver alliberat la princesa de les urpes d’un esfereïdor i terrible drac. I per això mateix és el sant de la rosa, l’emblemàtic símbol georgià per excel·lència, que en aquesta diada els catalans oferim a la mare, l’esposa o núvia en expressió d’afecte i estimació, com a recordança també de la seva gesta alliberadora i intercessora. Una festa que conjumina esplèndidament la tradició de la rosa de Sant Jordi, amb l’exaltació de les lletres i la literatura catalanes, en la celebració alhora del Dia del Llibre.
Sant Jordi és també un dels noms més populars del nostre santoral o almenys així havia estat fins ara. És sorprenent que en un temps d’exaltació nacionalista siguin poquets els nounats barons batejats amb aquest nom, si ens atenem a les estadístiques més recents on els pares de les novelles criatures trien altres com Martí, Arnau, Eloi… considerats més “moderns” (?). Tot i això, cal dir també que el nom de Jordina -la variant femenina de Jordi- viu un cert repunt.
El nostre Patró ho és, no tant sols de casa nostra si no també de molts altres països i indrets d’arreu del món com Anglaterra, Geòrgia, Grècia, Lituana, Polònia, Portugal, Rússia, Servia i de tots els països nòrdics europeus i fins i tot ho és també de la ciutat de Betlem, a Terra Santa i del nostre veí Aragó. Al nostre país celebren Aplec a l’ermita de Sant Jordi pobles com Gaià, al Bages; Cercs, al Bergadà o Camarasa, a la Noguera. I pobles com l’empordanès Sant Jordi Desvalls que el llueix en el seu topònim, el festeja com a Patró propi; com ho fa també el petit nucli d’Alta-riba a la Segarra, on en la seva petitona església de Sant Jordi es venera una relíquia del Sant i Puigverd de Lleida al Segrià, que fins i tot el treu cada any en processó, la única que se celebra a tot Catalunya en honor del Sant cavaller tot i que enguany no serà pas així.
Joan Maragall diu que quan un poble pren per patró un heroi, és que vol reviure constantment la seva heroïcitat i seguir el seu exemple adequat a allò que el temps demana. En aquest temps que estem vivint d’obligat confinament per fer front a la pandèmia de la Covid 19, no podíem tenir un patró més adient per intercessor que el nostre, lluitador i valent, que va saber matar el ferotge drac alliberant així la princesa del seu obligat confinament.
Deixeu-me que acabi aquesta glossa al nostre Patró, reproduint una bonica poesia que m’ha arribat en aquets dies de confinament via WhatsApp i que m’ha semblat d’allò més adient en aquest Sant Jordi confinat que enguany ens toca viure. En ella, l’anònim poeta ens fa partícip del seu desig i potser també el nostre, de parlar amb el Sant per a que ens alliberi d’aquest malson. Que així sia!!!
Caldria parlar amb Sant Jordi
a pocs dies del seu sant,
i posar-lo al corrent
d’això que està passant…
Que no cal que porti armadura,
ni espasa ni escut,
que el drac s’ha fet petit,
més petit que un cuc.
Oh! Patró de Catalunya
allibera’ns d’aquest virus maleït,
si véns porta’ns la vacuna,
per deixar-lo ben pansit.
Sobre el Crist del fons de l’església.
Jordi Curcó
