Bon dia a tots, amics i
amigues.
Si us sembla, seguim
explicant i repassant els Sagraments.
De quin sagrament
parlarem avui? Què us sembla? Estem davant d’una mena de caseta, que hi ha a
totes les esglésies. En diem: el Confessionari. Avui, doncs, parlarem del
sagrament de la Penitència, o confessió.
Mireu. Jesús ho va fer
tot molt bé. Ell ens coneix i ens estima.
És veritat que en el
Baptisme hem estat fets fills de Déu. És veritat que la Confirmació ens dóna
una força especial per ser fidels a Jesús davant de qualsevol dificultat. Però…
A vosaltres, a mi, i a
tots ens passa una cosa. De vegades no ens portem com Déu voldria; ens oblidem
de la seva amistat. Preferim fer el que ens agrada. Ens barallem amb els
altres, diem paraulotes, diem mentides, som mandrosos, no anem a la missa del
diumenge, tenim enveja als companys…. I moltes altres coses que en diem pecats.
Quantes coses mal fetes!
Aleshores què? Ja està
tot perdut? Ja no som amics de Jesús?
Mireu, Jesús sempre és
amic nostre. Sempre ens estima, fins i tot quan nosaltres ens apartem d’ell.
I per demostrar-nos que
ens vol perdonar, ha fet aquest sagrament de la Confessió o Penitència, per a
donar-nos el seu perdó. Així de fàcil:
Ens apropem al mossèn,
que representa a Jesús. I amb senzillesa i humilitat li diem les coses que no
hem fet prou bé, els pecats que hem comès. Li diem que estem penedits i no
volem mai més ofendre Jesús.
Aleshores, passa una
cosa molt bonica. El mossèn, sempre en nom de Jesús, diu unes paraules “Jo et
perdono en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” al temps que fa el
senyal de la creu sobre nosaltres.
I què passa? Doncs,
senzillament, que Déu ens perdona tots els nostres pecats. Per què? Perquè Déu
ens estima immensament; Déu ens perdona sempre.
Amics i amigues.
Aprofitem aquest sagrament de la Penitència o Confessió. Aquest dies no podeu
venir, perquè tots estem confinats. Però, quan pugueu –petits i grans-
apropem-nos a rebre aquest sagrament del perdó. Aquest sagrament, és com una
abraçada de Jesús a cadascú de nosaltres. Una abraçada del qui més ens estima.
Amics i amigues, fins demà si Déu vol.
